Taller de logopèdia

Al taller de logopèdia es treballen diversos aspectes, atenent fonamentalment les necessitats de cada un dels nens: que poden ser en la morfologia, la sintaxi, semàntica, ús del llenguatge , teràpia respiratòria, teràpia miofuncional ( pràxies linguals i orofacials ), el parla, la veu i la comunicació.

 Podríem dir, que jugant es pot desenvolupar qualsevol activitat que s’estigui realitzant simplement per plaer, al marge dels beneficis que pot això comportar, així que principalment en el taller de logopèdia ens dediquem únicament i exclusivament a jugar, perquè el joc s’entén com una activitat lliure, desinteressada i espontània, a més tot joc sempre té dos components un entreteniment i un altre educatiu.

Així qualsevol activitat que no aporti plaer, no es pot dir jocs en sentit estricte i tenint en compte el que Piaget considera que el joc és l’única manera d’aprendre sobre els objectes i esdeveniments, és una manera de consolidar i ampliar conceptes i habilitats, a alhora que és un mitjà per a la integració del pensament amb l’acció.

El nen que juga es diverteix i s’educa , encara que això no sigui el que busqui, doncs el juga per jugar. Aquests dos components només es poden separar per al seu estudi i planificació. » Juguem per educar i eduquem jugant «

Crec que no cal que m’estengui molt sobre cadascun dels punts que s’han anat treballant, però sí que faré un petit resum del que hem estat treballant a través del joc.

En els processos cognitius treballem la memòria i l’atenció, discriminació visual i auditiva, discriminació figura – fons, seqüències i ritmes, etc, amb fitxes i diversos materials que han fet que alguns d’aquests punts ja es donen per assimilats.

Al taller de logopèdia principalment s’utilitzen els jocs de regles, que es caracteritzen per l’existència d’ unes normes a seguir i que tenen importància perquè implica la relació social amb els altres integrants del grup . Hi ha unes normes que tots els jugadors han de respectar. S’estableix una competència, que fa que ells també assumeixin la seva responsabilitat i més tinguin en compte la seva pròpia autoestima.

A més els jocs presenten una gran importància com a factor de socialització, i en els diferents tallers un dels objectius inicials i que s’ha tingut molt en compte es el de relacionar-se a través del joc, a través d’aquest el nen gaudeix més de l’activitat, es fa més partícip en les diferents decisions.

Processos cognitius en els quals es fa la intervenció:

  • La percepció visual
  • Percepció figura-fons
  • Posició en l’espai
  • Relacions espacials

Al que fa a la funció auditiva:

  •  Atenció auditiva
  • Figura – fons auditiva
  • Discriminació auditiva
  • Tancament auditiu
  • Localització
  • Síntesi Auditiva
  • Memòria Auditiva
  • Anàlisi auditiu
  • Associació auditiva

Un altre dels aspectes que he tingut en compte en la programació de les sessions és l’organització perceptiva , com a element important en el desenvolupament de la lectura:

Percepció global
Associació d’imatges
Identificació
discriminació

Anàlisi visual
Igualtats / diferències
figures incompletes
Errors de la imatge
absurds

Figura – fons
Contorns i superposicions

Posició en l’espai
Girs
Simetries
Anàlisi / síntesi

Relacions espacials
Dreta / esquerra
Dins / fora
Amunt / avall
Davant / darrere
A sobre / sota

Altres dels aspectes molt importants i treballats intensament a través de diversos jocs i material corresponent al tema de l’atenció i la memòria , l’atenció de la qual puc donar un èmfasi particular en l’atenció selectiva, l’atenció sostinguda, i en la memòria molts autors l’han classificat en memòria a llarg i memòria a curt termini o memòria immediata, o memòria de treball, indispensable per l’adquisició de nous aprenentatges. Aquests dos aspectes són fonamentals per a l’adquisició d’altres conceptes, com poden ser els de lectoescriptura .

I hauria de continuar fent una petita explicació de tot el que es treballat, però a grans trets diré que una de les prioritats és l’expressió oral i escrita de tots els nostres infants, així com la importància de tenir en compte la necessitat d’explicar els fets esdevinguts en el temps en què no son al taller, i de la qual cosa sempre estic al tant, per tenir aquest moment d’escolta que necessitem tots i principalment els nens als que en moltes ocasions no els escolten perquè són nens . L’expressió és una necessitat vital del nen i de l’adult, la qual cosa fa possible primer que tot que ens adaptem al món que ens envolta amb totes les seves diversitats, així com també contribueix a l’equilibri, la creativitat, imaginació, autonomia i la seguretat, el que fa que arribi a tenir una bona autoestima .

A l’aula normalment es troben dues situacions de comunicació oral:

La situació de comunicació espontània
La situació de comunicació dirigida

Carmenza Sabogal Ardila 
Logopeda y psicomotricista.  Maestra especialista en Educación Especial

Logopèdia

  • Diagnòstic i tractament de nens i nenes amb dificultat a la comunicació oral o escrita.
  • Retard en l’evolució del llenguatge.
  • Error de dicció i /o articulació: de base auditiva, pràxica o miofuncional.
  • Trastorn específic del llenguatge oral o escrit en la seva vessant comprensiva o expressiva.
  • Disfluencia: parla ràpida, lenta o quequeig.

Logopèdia i aprenentatges

Té com objectiu rehabilitar el llenguatge, la veu, la parla i la comunicació, quan existeixen pertorbacions o alteracions, o quan es presenten dificultats en el desenvolupament de la interacció comunicativa.  A diferència d’altres enfocaments, combinen l’atenció individual que necessita cada nen, amb les dinàmiques de grup.

Es treballen tots els components lingüístics (morfologia, sintaxi, semàntica, ús del llenguatge…), així com la parla, la veu i la comunicació, i quan és necessari es fan teràpies específiques (respiratòria, miofuncional, etc…). Entre altres dinàmiques, s’utilitzen jocs de normes, on la necessitat de respectar unes regles, ajuda al nen a establir o millorar la relació amb ell mateix i amb els altres integrants del grup.

La Teràpia d’Aprenentatges,  té per objectiu donar suport al nen/a, i adolescent,  a descobrir els seus propis recursos, així com donar-li eines per a una millor organització i execució d’aquestes.  Partim d’una avaluació, en la qual es determinen les àrees potencials del nen/a i adolescent,  i els aspectes on presenta alguna dificultat. Els objectius de la teràpia són clars i concrets.