Psicomotricitat i plasticitat neuronal

 

Com alguns de vosaltres sabeu, la psicomotricitat és un dels pilars bàsics en el dia a dia a LOAPSI. Considerem que aquesta disciplina atorga un seguit de beneficis en els infants que no poden passar desapercebuts, malgrat que moltes vegades, aquesta, es vegi relegada a un segon pla en detriment del que considera el sistema educatiu que són les matèries troncals: matemàtiques, llengües, etc. Sense restar importància a aquestes, tenim evidències, segons el genetista i divulgador científic David Bueno, que demostren que la psicomotricitat millora la plasticitat neuronal. I què és la plasticitat neuronal? Doncs és la capacitat del nostre sistema nerviós, per adaptar-se als canvis produïts per l’entorn. Si tenim en compte que la funció principal del cervell és la pròpia supervivència l’equació és evident, si tenim una millor adaptabilitat als canvis, disposem de més garanties per viure en un món en constant canvi com és el nostre.

Una vegada més, s’ha demostrat que la psicomotricitat és important i, sens dubte, que autors de tant renom com és David Bueno ho confirmi, ens dona més energia per continuar endavant amb la nostra idea.

L’autoestima infantil

 

Avui toca parlar sobre l’autoestima. Tot i que és un tema del que tothom parla, és important fer una revisió al seu voltant degut a la importància que suposa aquest terme pels infants.

L’autoestima, sEgons Díez (2018), “es la percepción evaluativa que tenemos sobre nosotros mismos, es como nos valoramos”. És important tenir en compte aquesta premissa, ja que un infant amb una carència d’autoestima, serà un adult amb problemes o amb dificultats a nivell emocional, conductual, etc.

En certes ocasions, degut a la dificultat que implica ser pare i mare, duem a terme certes pautes de criança que, malgrat es realitzen amb bona intenció, produeixen l’efecte contrari. Una d’aquestes és la manca de responsabilitat que se’ls atorga al nen/a. És important que els infants tinguin tasques per desenvolupar la seva autonomia i se sentin capaços de fer coses per si sols. Malgrat que es tracta d’una generalització, la tendència en relació a la criança d’avui en dia tendeix a la sobreprotecció,  la qual comporta que l’autoestima dels infants es vegi afectada.

Tot i això, és important destacar que aquesta autoestima es pot entrenar amb l’objectiu de que aquesta es desenvolupi. Díez (2018) en destaca algunes estratègies per incentivar en els infants l’autoestima. Aquestes son: fer veure al nen o nena que els errors no son símptoma de rendició, sinó que les coses es poden tornar a intentar, reforçar aquelles coses que depenen d’ells i elles, no només els seus trets físics, etc. L’amor propi per cadascú requereix de paciència, però amb l’ajut del context de persones que envolta a l’infant, pot resultar molt més fàcil assolir-la.